Un cop entesos els eixos vertebrants que configuren la superestructura on estem inscrites i l'arquitectura bio/psicopolítica de control, advertim que aquesta tasca de desgranar i desestetitzar el poder, ja suposa un reapropiament de la pròpia agència. També hem pogut observar espais de resistència que existeixen dins d'aquesta, on -encara que en microescala-, s'aconsegueixen transgredir, revocar, els dogmes regents per tal de propiciar existències menys violentades. Reparem que algunes d'aquestes tenen un caràcter d'esdeveniment puntual, amb deixos d'ironia, com el cas de la festa al INEM. D'altres, són pràctiques que assenyalen les opressions més contundentment, com en el cas de "Nos robaron las noches. Mujeres ante la cárcel". Finalment, veiem propostes que pretenen incidir en el sistema, provocar, o activar projectes propositius. Si bé podem reconèixer una certa concepció de petita bombolla de supervivència, el projecte de la Borda, inicia un projecte que s'oposa al model de vida hegemònic, amb una mirada ètica, sostenible i de comunitat. És des de projectes d'aquest índole, que la petita esquerda pot eixemplar-se, que l'espai segur pot parasitar cada vegada més zones.