Joan Morey (Mallorca, 1972), format en Belles Arts a Barcelona, és un artista que treballa principalment des de la performance.

Les seves inquietuds en centren sobretot com dins una proclamada democràcia, s’esdevé tal desigualtat de l’individu vers unes estructures de poder. L’interessa com es desenvolupen les relacions interpersonals dins una ideologia, la micropolítica reflex d’un sistema major. Morey concep el cos com una màquina, una màquina immersa en una superestructura social, essent part doncs, d’una maquinaria major.

En les seves peces, Morey replica les estructures de poder mencionades en escenaris on la dependència, la perversió, i la por esdevenen tangibles. Morey se serveix d’intèrprets sotmesos a unes regles molt estrictes, i en escenaris sovint connotats de forts simbolismes religiosos.

Morey juga amb el binomi amo-esclau, des d’una clau filosòfica -Hegel- i alhora des d’una fisicalitat explícita, relacionada sovint amb pràctiques BDSM. L’espectador és situat a la posició de voyeur de la brutalitat, de la submissió. Es pretén perturbar al públic, incomodar-lo, qüestionant-lo sobre la seva mirada espectant, quasi còmplice, quasi delectant-se.

Tota aquesta violència flirteja inevitablement amb el dolor, el patiment, la mort. Igualment, les temàtiques de la deshumanització de l’individu, la banalització de la vida, en tant que un cos és simplement una màquina a explotar, condueixen sovint a un aproximament nihilista.

Cos social [Lliçó d'anatomia]. Entrevista a Joan Morey [en línia] Bòlit Centre d'Art contemporani