La fábrica de la infelicidad tracta amb profunditat la qüestió de la ideologia felicista com a causant del malestar. Malgrat la impossibilitat de definir la felicitat científicament, la societat està amarada d’ideals sobre aquesta, que encara que resultin bastant incoherents, operen en les corporalitats. La ideologia es remunta a l’herència Il·lustrada de que el camí cap a la felicitat és el progres científic i civil i es recolza en el sistema de creació de necessitats de la publicitat, per acabar vessant en el sistema econòmic.

Han, per la seva banda comenta com el dogma de la optimització, no aconsegueix erradicar completament la negativitat inherent a la vida, ja que “el dolor es constitutivo de la experiencia”. La positivitat extrema és una violència.

“El discurso público se funda sobre
la idea de que ser feliz no
sólo es posible, sino casi obligatorio
y si se quiere alcanzar ese objetivo
es necesario arenderse a algunas
reglas, seguir ciertos modelos de comportamiento”.

- Berardi

BERARDI, Franco. La ideologia felicista. La fábrica de la infelicidad, Madrid: Traficantes de sueños, 2003.