Idioritmia és una col·lecció de textos concebuda per posar en circulació un pensament que desafiaels marcs disciplinaris de la història de l'art,la filosofia i les ciencies socials i una prolongació del programa del MACBA que porta el mateix nom i fa servir el seu marc teòric organitzat per el Pablo Martinez, també autor del llibre.





Roland Barthes, va plantejar el concepte d'Idioritmia en un seminari el 1997 al Collège de France el 1977.
Ja alhesores els afectes del capitalisme eren molt presents en la vida col·lectiva i el concepte d'idioritmia néix per reivindicar una manera de conviure que no sigui alinenant.
Lepecki repensa el concepte d'Idioritmia desde el bagatge de la performance i la dansa per descriure el moment de trobada amb l'altre.
És una resposta a la normativització neoliberal i reivindica la singularitat i imagina horitzons per l'experiència col·lectiva.

Norberto Llopis i Paz Rojo, El capitalista. Foto: Cecilia Vallejos

IDIORITMIA

PÀGINA D'INICI