Maria Puig de la Bellacasa reflexiona sobre el que comporta pensar i conèixer des de la posició dels afectes. Revisant l'obra de Donna Haraway i Gilles Deleuze, ofereix una comprensió del que s'entén per pensament des dels afectes y explica que s'articula a través de procediments concrets: pensar-amb, disentir-dins i pensar-per. Pensar en el món inclou assumir que en els nostres propis pensaments hi ha vius els valors dominants que ens han inculcat, de manera que per establir altres mètodes de pensament, hem de ser conscients d'aquest fet. Requereix una disposicó de ment oberta en les persones que formin part del procés de pensament i creació.

És pertinent concloure que un canvi radical del sistema en majúscules resulta impossible. Podrem trobar formules més sòlides capaçes d'encendre moltes nits durant temporalitats llargues, però el capitalisme neoliberal és una maquinària monstruosa que no té intenció de doblegar-se pel benestar dels individus.

El que és fonamental però és el caràcter col·lectivitzant de totes aquestes propostes. Si hi ha espais habitables, aquests són des de les cures, els afectes, des d'una pol·litització conjunta del malestar. Vers l'individualisme, la fragmentació radical i la pèrdua de valors comunitaris, l'únic que potser ens pot salvar és vincular-se, la relació.

Foli de l'acció col·lectiva que vam proposar per la presentació de la nostra investigació.